El Curs 1978/79

El pati continuà centrant moltes de les queixes, convertit en un lloc de passeig pel barri. Pel gener de 1979 continuen les queixes relacionades amb el pati, les porteries de bàsquet eren trencades cada vegada que es posaven noves. Les pluges del mes de febrer malmeteren una vegada més el pati. La manca de tanques permetia que les bandes nocturnes s’introduïssin fàcilment a l’interior del centre tan sols trencant un vidre.   

La inauguració de la tercera planta de l’institut el curs 1978/79 anà acompanyada del seu bateig per part dels alumnes, a la seva manera, amb una lluita de globus d’aigua.

L’institut assolí aquest any el major nombre de cursos de primer de B.U.P. de  tota la seva història, arriben fins a la lletra M. Són  13 cursos de diürn i 2 de nocturn (un de francès i un d’anglès):

Primer - 472 alumnes diürn (13 grups) + 55 nocturn (2 grups) = 527 alumnes (15 grups)

Segon – 283 alumnes diürn (8 grups) + 81 nocturn (2 grups) = 364 alumnes (10 grups)

Tercer – 94 alumnes diürn (3 grups) + 64 nocturn (2 grups, francès i anglès) = 158 alumnes (5 grups).

El nombre total d’alumnes de diürn era de 849 i el de nocturn de 200, amb la qual cosa el total era de 1.049 alumnes. El nombre d’alumnes per classe era del voltant de 35 i en algun curs podia arribar fins a 40. En el grup de francès de segon nocturn hi havia 47 alumnes. A punt de començar les classes, el dia 6 d’octubre encara faltaven professors de llatí, català, música, matemàtiques, ciències i dibuix.

El dia 16 d’octubre se celebrà el primer claustre del curs. Els punts de major discussió eren com sempre, les normes de funcionament del centre: l’horari de la cantina, què fer amb els alumnes sense classe, el paper de les guàrdies del professorat, els retards en l’entrada a les classes, la llengua a emprar en els claustres puix que en aquest moment era en castellà. Els problemes de disciplina sempre suscitaven acolorades discussions entre els mateixos professors i amb els alumnes. Hom proposà de crear un servei d’ordre format pels mateixos alumnes, però una de els qüestions sempre era què fer amb els alumnes que no volien col·laborar i el paper que els delegats de curs jugarien com a possible servei d’ordre intern, així com la funció no repressiva que havia de jugar el tutor. La possible intervenció dels pares en la decisió presa per un alumne de deixar una assignatura per centrar-se en les altres generà agres discussions dialèctiques, i si calia el permís del pares per justificar les absències. Altres punts que ara ens criden l’atenció serien:

- L’obligació del professorat de passar llista

- Deixar 5 minuts de descans entre classe i classe

- Que el professor de guàrdia no és l’únic responsable de l’orde en el centre, sinó que és una tasca col·lectiva que inclou als alumnes. Els delegats dels alumnes són responsables de la seva aula.

- Fer un esforç per emprar el català en els claustres. També calia millorar els horaris d’aquests professors i augmentar el nombre d’hores que donaven. En relació al tema de les dificultats que hi havia per normalitzar l’ensenyament en català cal recordar un escrit enviat per l’institut Gaudí de Reus, el 15 de juny de 1978, sobre el menyspreu que hi havia en relació a l’ús del català com a llengua. 

Pel març de 1979 un grupet de joves professors del Politècnic de Birmingham van venir a fer pràctiques pedagògiques d’anglès amb els nostres alumnes.  

Logo de la samarreta d'esport d'aquells primers anys

En aquells temps no es feien viatges de fi de curs gestionats per l'institut. Els viatges  els organitzaven els mateixos alumnes, sovint sense cap tipus d'autoritzacions dels pares. Sortides programades foren a Gavà al castell de l'Eramprunyà i a Sant Miquel del Fai. També es practicà l’acampada lliure als Rasos de Peguera, Castellterçol, Vidrà, La Farga de Moles, Aiguafreda.

D’aquells primers anys, els alumnes de la primera promoció recorden gratament l’impuls de l’esport, activitats extraescolars com ara teatre i les festes organitzades per recollir diners per sufragar els viatges.