El nou edifici. Curs 77/78

La constructora BRYCSA construí l’edifici en el temps previst, setembre de 1977, però l’arquitecte del MEC (Ministerio de Educación y Ciencia)  no es presentà a fer-se'n càrrec. El 16 de setembre es reuniren a l’Ajuntament de l’Hospitalet el Sr. Joan Perelló, com alcalde accidental, en representació del municipi, Joaquim Griell com a director de l’institut Mixto-3, el Sr. Marcos Carbonell, cap de la Unitat Tècnica del MEC a Barcelona i un representant de l’empresa BRYCSA del qual no consta el nom, tots els quals signaren un document en el qual manifestaren:

1- Que l’empresa BRYCSA havia acabat les obres en el temps reglamentari.

2- Que no s’havia rebut per part de BRYCSA ni de la Unitat Tècnica del MEC per part de Construcciones, Instalaciones y Equipos Escolares del MEC, ‘’Acta de Recepción.

3- Que l’Ajuntament, davant del dèficit de places escolars aprovà posar en marxa l’institut de Bellvitge per poder disposar de les Aules prefabricades del Polígon Gornal, cedides pel MEC a l’ajuntament al dia d’avui.

i acordaren:

1- L’ajuntament es feria càrrec del centre fins a la formalització definitiva de l’Acta de Recepción.

2- El director del centre es responsabilitza del bon ús de les instal·lacions. L’ajuntament es farà càrrec de les danys fer per persones alienes a l’institut.

Des del mes d’octubre de 1977 trobem molts escrits de la direcció del centre referits a queixes per la insuficiència d’equipaments, amb un bar petit, una sala d’usos múltiples emprada como a sala d’actes, amb quatre columnes al mig, sense mobles, sense persianes, amb patis sense desguassos, tanques molt baixes, laboratoris sense condicions i ja apareixen algunes goteres.

 Amb data de l’1 de desembre de 1977 tenim un pressupost de les obres majors que calia fer:

- Pavimentació dels patis, puix que s’inundaven quan plovia.

- Posar persianes enrotllables a totes les finestres, ja que resultava impossible graduar l’entrada de llum.

- Posar proteccions metàl·liques a les finestres, pel perill que representaven les bandes juvenils que accedien fàcilment a l’interior del centre.

- Equipament dels laboratoris. 

- Reforma de la protecció, aixecant la tanca puix que no supera el mig metre

- Fer una nova pista esportiva, puix que les actuals eren insuficients per a 200 alumnes.

- Els comptadors de 380 wats s’havien de separar de l’escala del pati pel perill que representaven.

Com que l’institut encara no havia passat a dependre del MEC, ningú es responsabilitzà dels danys En una nova carta a la Delegada del MEC a Barcelona la direcció es tornà a queixar que no es fes el traspàs de la propietat del centre al MEC, la  qual cosa perjudicava el seu manteniment en no disposar de cap tipus d’ajudes RAM. Tornà a insistir que els patis, de fet, depenien dels veïns del barri i que de seguir tot igual, potser els mesos de juliol i agost el centre fos malmès. Es demanà a l’ajuntament que instal·lés els  senyals de tràfic que pertocaven a l’entrada, ja que ja s’havien produït alguns accidents d’alumnes i també la senyalització del gual. Aquestes demandes ja havien estat reclamades anteriorment el 2 de novembre i el 16 de desembre anteriors. 

Les tanques que envoltaven el centre foren trencades molt aviat, les pistes esportives quedaren semi inutilitzades, tal com manifesten les queixes exposades al cap de la guàrdia urbana en una carta enviada el 21 d’abril. El mateix dia, el director tornà a reclamar a la delegació territorial del MEC que fes els tràmits necessaris perquè el centre passés a dependre en propietat del MEC.  

El 5 de juny el MEC encara tenia un deute de 2 milions de pesetes amb l’empresa constructora de l’institut i encara no s’havia fet l’entrega de claus. Una vegada més el director tornà a reclamar, “Estamos ilegalmente en este instituto, puesto que todavía no pertenece al MEC, no ha venido todavía el arquitecto de Hacienda para comprobar el estado del INB y éste pertenece actualmente a BRYCSA”. La factura per obres en l’enllumenat (llums, timbres, ...) pujà a 82.372 pesetes que foren motiu d’una agra discussió amb l’empresa Eléctrica Industrial Tapiol S.L, per considerar que volia cobrar uns preus abusius. El 13 de juny es demanà una ajuda per posar unes noves tanques ja que  les actuals eren poc consistents. Les finestres no tenien persianes i moltes no tancaven. El pressupost concedit, 250.000 pessetes era insuficient per arreglar les finestres de la planta baixa. en aquesta data es feren els tràmits per aconseguir que el centre passés a dependre del MEC. El 7 de setembre de 1978, el director seguia insistint que el MEC es fes càrrec de la propietat del centre.

Sovint  professors, pares i alumnes es veien obligats a denunciar les agressions que patia el centre per part del veïns; aquests consideren un robatori dels terrenys que ocupava el centre,   ja que abans era emprat com aparcament. Per escurçar el camí per anar al mercat, la gent travessava les pistes encara que hi haguessin classes al pati. A més a més, l’entorn del centre es convertia en una fangar  terrible quan plovia, en només estar asfaltades les pistes del pati, tancades per una tanca baixa que algú va trencar al poc temps.

Amb aquestes anomalies es va iniciar el curs 78/79