Tertúlia amb una parella d’exalumnes, pares d’una alumna actual.

Merche Sanjuas i Pedro Urzainqui són els pares de la Sara, alumna de 2n d’ESO,  que van estudiar BUP a l’institut; el curs 84-85 van matricular-se a 1r de BUP i tots dos van ser alumnes meus a 2n d’ESO i Merche també a 3r. Ens hem trobat per recordar vells temps, entrevista a la qual ha assistit la seva filla, cosa que ens ha donat l’oportunitat de comentar les diferències entre els sistemes educatius. 

Van començar a sortir a finals de 2n de BUP tot i que no van, diguem-ne, formalitzar la relació fins a un parell d’anys més tard i fins avui, un munt d’anys després i dues filles ( l’Alba serà, espero, una nova alumna nostra en breu). Els va casar posteriorment Antonio Bermudo, el seu exprofessor de matemàtiques a l’institut en aquell moment com a regidor del barri perquè es dedicava a la política municipal. 

A part del nexe actual amb l’institut en ser pares d’una alumna, la seva relació amb el centre, de fet, no s’ha trencat mai. La majoria dels seus amics són dels temps de l’institut i alguns han tingut fills que també han estat alumnes nostres. Les seves referències al centre són constants. Hem estat recordant professors que ells van tenir, alguns dels quals ja s’han retirat o no treballen actualment a l’institut. I també companys seus que, malauradament, no són entre nosaltres.

M’han comentat que arribar a l’institut als 14 anys, després d’EGB, significava assolir la llibertat: no hi havia el control d’assistència actual, per descomptat a l’hora del pati podien sortir. Qui volia estudiar, ho feia ( i molt ), per voluntat, per decisió. 

Quant a canvis considerables en el sistema educatiu, constaten que abans el que comptava sobretot per a la qualificació eren els coneixements demostrats als exàmens mentre que ara veuen que potser els exàmens no compten tant. De fet, consideren més baix el nivell ( tot i que la seva filla encara no està estudiant el nivell en què ells es van incorporar a l’institut que, cronològicament, correspon a 3r d'ESO). Abans no hi havia hora de tutoria, ni tantes sortides com ara; no es donava tanta importància a l’exposició oral (només recorden una de Geografia) ni als treballs en grup. Moltíssims alumnes per classe, moltíssims grups. Ni cal dir que no res estava informatitzat. 

En el capítol d’aspectes que ara els consten que han canviat moltíssim, hem comentat que, per increïble que sembli, en el seu temps era permès fumar a les classes i als passadissos i fins i tot, recorden que en alguna festa de carnaval que es va fer a l’institut a més de castanyes hi havia moscatell!

Recorden també les festes que feien a discoteques per a recaptar diners per als viatges de 3r de BUP. Se n’havia fet alguna a l’institut, però potser per raons òbvies es va decidir no fer-ne més. I tot recordant-les hem destacat també una altra acció que van fer el curs 86-87 per anar a Roma. M’han enviat una Fotografia que documenta aquesta acció.

Per moltíssimes raons no van dubtar gens a l’hora de triar centre per a la seva filla; a part que són ferms defensors de l’ensenyament públic, el nostre institut va ser l’escollit perquè els consta el seu bon nivell i resultats i, a més, a la Sara li feia especial gràcia estudiar allà on ho havien fet els seus pares. I, tot i que això no és el més important, troben el centre molt millor, més lluminós que quan ells hi estudiaven. Una de les pintades que sí troben a faltar és la que hi havia al primer tram d’escales, un noi que semblava que queia i tots els llibres que duia anaven per l’aire. És cert que aquesta pintada va caracteritzar durant molts anys el nostre institut.

Realment hem passat una boníssima estona, difícil de recollir en aquest breu escrit. Aquesta és una mostra de les relacions entranyables que es teixeixen entre persones que va més enllà del mer binomi professora-alumnes.

Fitxa de Pedro, oberta el curs 84

Afegeixo, per acabar, el correu que m'han enviat després de la nostra trobada.

"Carme.
Ha sido una charla muy entretenida, hemos salido con cierta añoranza de lo vivido dentro de esas paredes."